Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Diumenge, 19 de novembre de 2017 | 00:16 |

Anna Sabata, Laura Martin i Esther Almonacid

Imatge CAE

Des de fa uns mesos s'han incorporat tres persones a l'equip tècnic del CAE. 


L'Anna Sabata com a tutora del grup de joves de garantia juvenil dins el projecte Oportunitat Jove, la Laura Martin Díaz, com a insertora laboral, també en el projecte d'Oportunitat Jove, i l'Esther Almonacid com a responsable de l'àrea econòmica de l'entitat, supervisant i controlant processos comptables, elaborant pressupostos i, també, realitzant diversos tràmits administratius que van sorgint en el dia a dia.

 

Coneguem-les una mica més...



Que t'ha sorprès més del CAE?



Anna: Una de les coses que més m'ha sorprès ha sigut la creativitat i l'empenta a fer un munt d'activitats al territori. La moguda, manresa express, tast de jocs, etc. Són idees que demanen molta organització i moltes ganes i, sincerament, trobo que al nostre territori fan falta alternatives d'oci i temps de lleure i, aquestes, en concret donen molta vida.

Laura: Doncs al CAE vaig formar-me com a monitora de lleure i vaig participar en diferents cursos com alumne i com a docent i després de tants anys he tornat i sembla que no hagi passat el temps. La ubicació és la mateixa, les instal·lacions no han canviat, moltes persones de l'equip continuen a l'entitat... i això està molt bé encara que m'ha sorprès perquè sembla que en els temps que corren no és el més comú. Ah, i l'ambient que es respira també continua sent el mateix.

 

Esther: L'espontaneïtat de les persones que en formen part, i la bona organització i planificació de les seves activitats.

 

 


Mar o muntanya

Anna: Ambdós; el paisatge idíl·lic contempla les dues coses. La muntanya per passejar, escalar i endinsar-se a la natura i, la platja, per relaxar-se, jugar i passar una bona estona amb els amics.

Laura: Muntanya, i de tant en tant mar.

Esther:
Muntanya, s'hi està més fresquet!!! Ens agrada agafar la motxilla en família i fer excursions a peu o en bicicleta.

 

 


Ens expliques alguna anècdota

Anna: Una bona anècdota va ser un matí a primera hora. El CAE encara era tancat al públic i, durant tota la setmana va ser la Rosa qui m'obria la porta. Vaig trucar al timbre i, com ja me l'esperava, vaig pensar d'amagar-me i fer-li un ensurt. 


Mentre esperava que obrissin em vaig amagar darrere la porta i quan van obrir-la va aparèixer el Nasi, el qual ni es va immutar davant el meu intent. La sorpresa me la vaig endur l'endemà, quan abans de tocar el timbre ja estava esperant-me amb la porta oberta per fer-me un bon ensurt... Aquesta vegada va funcionar!

Laura: Us explicaré una anècdota arran de la meva incorporació al CAE i és que resulta que amb la companya amb la qual compartim la coordinació del programa de Garantia Juvenil havíem estat, fins al moment, treballant a la mateixa entitat, encara que en serveis diferents, però no ens coneixíem ni ho sabíem fins que un dia amb una conversa ens vam adonar. La vida dóna moltes voltes i al CAE ens hem trobat. I resulta, que, amb l'altre companya amb la que coordinem el programa ens diem igual tant de nom, com de primer cognom. Més que una anècdota és una curiositat. Suposo que també ens havíem de trobar.

Esther: Fa molt poquet que estic al CAE, i encara no he viscut gaires anècdotes, però quan dius "Laura!!" te'n contesten quatre!!!!

 



Ens recomanes un llibre?

Anna: El més complicat és triar-ne un! Però un dels que més m'ha marcat a la vida i que mai em cansaré de regalar és el Món Groc, d'Albert Espinosa. És un llibre que ens indueix a la reflexió i a la introspecció personal en relació als somnis i objectius personals. Un breu extracte: "Creure i crear són dues paraules que s'assemblen, i s'assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop".

Laura: Us recomano un dels últims que m'he llegit. Ikigai. Los secretos de Japón para una vida larga y feliz. Els autors són en Héctor García i Francesc Miralles. Segons els japonesos tot el món té un ikigai, és a dir un motiu per existir. En ell s'analitzen les claus dels centenaris japonesos per una existència optimista i vital, descobrint-nos com s'alimenten, com es mouen, com treballen, com es relacionen amb els altres i com troben l'ikigai que dóna sentit a la seva existència i els impulsa a viure cent anys en plena forma. És un llibre interessant, amb algunes curiositats del món oriental i que et fa reflexionar sobre la vida i el sentit que cada un li dóna.

Esther: Us en recomanaré un que he llegit fa poc: "Completament sonat" de Gilles Legardinier, és divertit i tendre a la vegada.

 

 

Per l’Anna i la Laura, els joves són el futur?

 

Anna: Clar! Però per això necessiten tenir un present ple d'oportunitats per créixer i coneixe's a ells mateixos. Aquí és, on nosaltres hauríem d'intervenir, per tal de procurar que els joves s'empoderin i s'exposin als estímuls necessaris per tal de conformar els seus objectius vitals i iniciar la seva trajectòria de vida.

Laura: Els joves són el present i també són el futur. Per aquest motiu considero que s'han de dedicar molts esforços per desenvolupar competències i fomentar valors en els joves i sobretot amb aquells joves que perceben un futur massa incert a vegades motivat per les seves situacions presents i/o passades. Segons la meva opinió s'han de promoure, sobretot, recursos preventius davant de la situació d'alguns joves en la nostra societat actual i fomentar, en tots, actituds com l'entusiasme, l'optimisme...

 

 

 

Per l’Esther, què és el que més t'agrada de la teva feina?

 

Esther: Bé, a primer cop d’ull pot semblar una feina una mica avorrida però jo dic que és com un joc en el que totes les peces han d’encaixar correctament, cada peça ha d’anar al seu lloc per a que tot funcioni bé.