Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Diumenge, 19 de novembre de 2017 | 00:06 |

Els caus, els esplais: entitats educatives

Imatge CAE

 

Una de les grans preocupacions dels monitors/es i dels caps és fer entendre que la seva tasca no consisteix en entretenir els nens i nenes una estona a la setmana. L’esplai és una entitat educativa, que vol educar a infants i joves en un espai de temps molt concret: durant el seu temps lliure.



Segurament que la distensió amb que els nens i nenes afronten aquest temps, la seva participació voluntària a l’entitat i, sobretot, el clima i l’ambient que hi troben, fan que s’obtinguin uns resultats molt positius.



L’organització per grups d’edats és, també, un dels elements clau. En el grup, amb companys d’edats semblants, l’infant fa amics, es relaciona, ajuda, comparteix, rep, accepta, etc. Amb el grup l’infant creix, comparteix activitats, experiències i vivències; aprèn a trobar el seu lloc; etc. I tot plegat d’una manera natural, gens forçada.



La proximitat entre els monitors i els infants és un altre tret característic. Els monitors, les monitores no són persones allunyades dels infants. No ho són per tarannà ni per tracte i no ho són per edat. Els monitors són persones properes, que atenen a l’infant, que l’escolten i li parlen, que juguen amb ell, etc. I pel que fa a l’edat el salt generacional existent entre l’infant i el monitor generalment no va gaire més enllà dels 10-12 anys, com a màxim. Això fa que l’infant creï un lligam important amb el monitor, s’hi senti emmirallat i el prengui com a model.
 


I finalment la continuïtat dels nens i nenes en el centre. Ser del cau o de l’esplai no és una participació puntual. Molt sovint, els nens i nenes hi solen tenir una llarga trajectòria: alguns comencen als 6 anys i poden ser-hi fins als 16, els 18 o fins a esdevenir-ne monitors. Tot aquest temps, permet que la intervenció educativa sigui continuada, progressiva, i el resultat final sol ser una petja profunda en l’infant.



Tot plegat fa que es generi un ambient en el que jugar, créixer, aprendre, relacionar-se, en definitiva, educar, sigui molt fàcil. En qualsevol cas es tracta d’una educació principalment centrada en valors i en actituds, però que no deixa de banda les destreses, les habilitats o, fins i tot, determinats coneixements.