Formació i serveis socioculturals
Inici Inici    Mapa Web Mapa web    contactar Contacta    | Divendres, 24 de novembre de 2017 | 01:21 |

Bèlit

Imatge CAE

 

El bèlit és un altre dels jocs tradicionals que podem trobar escampats per diferents indrets, cadascun d’ells amb les seves particularitats o amb denominacions diferents, com ara bòlit, escampilla, pic i pala, billarda o estornela a Galícia, txirikila a Euskadi... A Itàlia s’anomena Lippa, mentre que en dialecte veronès en diuen S-cianco.



Per jugar es fan servir dos bastons, un d’uns 40 cms de llargada “la cana” i un altre més petit, d’uns 15 cms, amb forma cònica, anomenat “bèlit”. En alguns llocs, el primer bastó es substitueix per una pala de fusta semblant a les que es feien servir abans per rentar roba.



Amb la cana es pica el bèlit, fent-lo saltar del terra i, quan està a l’aire, es torna a colpejar per enviar-lo el més lluny possible. El jugador que llença pot fer tres llançaments, mentre que l’equip contrari ha d’intentar evitar-los o aturar el bèlit abans no caigui a terra. Un cop fets tres llançaments els dos equips s’han de posar d’acord en quina és la distància –mesurada en canes- a la que s’ha llançat el bèlit.



Algunes fonts situen els seus orígens al segle XV i si ens fixem com s’hi juga segur que hi trobarem força semblances amb el beisbol. A casa nostra, l’expressió “anar de bòlit” segurament ve d’aquest joc.
 


A Anglesola hi ha un equip femení de bèlit. En saben molt, però sovint s’esbatussen entre elles.